Sortim amb l'Albert i la Meri, el divendres a les 16 de Barcelona i després de 5 hores amb cotxe, arribem al camping Igueldo, deixem les coses i cap al casco a pels pintxos. Ruta de pintxos pel centre, amb una pluja que ens va rebre arribant a Donosti, i al final de tant ploure ens fiquem a una sidreria, on cau una truita de bacallà, el txuleton i formatge amb codonyat i nous, tot regat amb sidra. Al final arribem a les 2 al camping.
Dissabte a les 9 dempeus, per estar a les 10 a Anoeta a recollir el dorsal i donar una volta per la fira del corredor. El dia era excepcional i decidim fer la volta turística, per la platja de la Concha, Catedral, centre i pujar al monte Urqull, parant a dinar i es llavors quan torna a ploure amb força. Comprem alguna cosa per sopar i cap al camping a descansar. A les 6.30, el ritual previ de les curses, dutxa d'aigua freda i unes torrades amb mantega i melmelada i suc de taronja. Anem a agafar l'Euskotren, però ens hem deixat la marca del dorsal per deixar la motxila al guardarroba. Tornem al camping, el dia sembla que aguantar, i finalment agafem el tren i fins i tot podem seure, tot i que després va fins als topes. Allà un local ens explica les característiques de la cursa, que plourà i farà mal temps segur però que tothom estarà animant, que compte amb les pujades, etc. Finalment arribem a Irún, on ja plou amb força i esperemm el bus que ens porta fins la sortida a Behobia. Recorregut d'uns 10 minuts i ja hi som, i alló està ple de gent (serem 25.000 corredors). Ens canviem ràpid i deixem la motxila a un dels camions que posa l'organització, molt ben montat, però queda una hora per sortir, fa molt fred i està diluviant. Al final ens aixopluguem sota una gasolinera i esperem allà però fa molt fred. Canviem de lloc i ens posem a sota d'un camión amb forces corredors més, fins que queden 15 minuts i anem a escalfar. Seguim amb les bosses d'escombraries, que mantenen una mica la calor i a mullar-nos toca. Em despedeixo de l'Albert i a la sortida, amb la cançó de Kortatu de Sarri. Surto, amb l'Oriol i l'squash de corredors, i anem a uns 4'10 min/km, força ràpids, passem el km.5 i em pega un crit algú, és el Raúl, que em diu que vaig força ràpid i ja li dic que era per anar a un ritme sostingut però no creia que pogués continuar amb aquell ritme més enllà del km.10. Començo a fer km amb ell, que ja ha fet la cursa en altres ocasions i sap quan podem anar més lent a les pujades, recuperar o apretar a la baixada, etc. Anem sumant km, en ocasions en baixada per sota dels 4 min/km. A partir del 14 em costa, però els ànims de la gent són impressionants, porta hores diluviant i estan els carrers plens, fins i tot a l'autopista i sempre aplaudint i amb els aupa, vamos! que animen molt. Arribo al punt més dur de la cursa, l'alto de Miracruz i em marco un ritme mantingut i me'n vaig una mica del Raul, A la baixada apreto, però ja vaig justet i a falta d'un km em passa el Raúl pero no el puc seguir. A més comença a diluviar i es gira el vent de cara, i la gent emplena l'arribada. Al final 1:27, molt content per les prestacions en cursa.
Els ànims de la gent, espectaculars, un 10, l'any que ve repetiré i és una cursa que recomano a tothom!
