Sant Silvestre Sant Julià de Lòria 2012

Aprofitant que havia pujat els últims dies de nadal a la Cerdanya i que no havia pogut entrenar gaire, vaig aprofitar per fer l'últim test en la Sant Silvestre més freda, la de Sant Julià de Lòria, a Andorra.
El preu de la cursa és de 5€, que si compares ambla distància de 2,4 km surt bastant car, però si desprès mirem els serveis oferts no hi ha per tant.
Correré amb pantaló curt (manies que té un de no córrer amb malles) i samarreta curta, la única que tenia per aquí dalt, ja que va ser una decisió d'última hora. Així com les primeres sabatilles de running que vaig tenir, unes Kalenji. Tot això a uns 2 graus de temperatura, així que els guants es fan més que necessaris.
La sortida és del Centre Comercial Sant Eloi, i al no haver-hi estora pels xips,és una mica caos. Gent per fora de l'arc de sortida, gent avançada fins a 3 metres de la sortida, però bé hem vingut a disfrutar. Donen el tret de sortida, i tot i sortir dels primers no em vull cremar, i vaig regulant, ja que gran part de la cursa (uns 1.5-1.6 km), així que vaig fent i quan ja he fet tota la pujada apreto una mica més. Al final, acabo amb un temps de 9:09, sent el 50è classificat de 439 corredors, força content amb l'entrenament ràpid i ara ja esperant la cursa dels Nassos.

Al finalitzar la cursa, entrega del dorsal amb xip i a canvi, una capsa amb una ampolla de cava, una de vi i una d'aigua, un val descompte pel Sant Eloi per valor de 3€ i 3 paquets de galetes, a més d'un got d'isotònica.

El recorregut de la cursa:

Semana 6

Acabada la semana 6, un poco rara. Lunes 50 minutos de CC, martes fartlek de 3x3'+3x2'+3x1' fuertes con descansos de 2', 1'45'' y 1'30'' respectivamente llegando a acabar a 3:20 min/km y luego a skiar, con dos días corriendo, uno media horita por la montaña y otro cuestas a ritmo fuertecillo y para acabar hoy ski de fondo.
La semana que viene más y mejor

Mitja Marató de Mataró 2012

La famosa media de los polvos, una carrear en la que muchos runners van (vamos) por el obsequio, además de poder correr una media maratón con avituallamientos, circuito cerrado al tráfico, cronometraje, etc.
La mañana se presentaba fría, pero poco me importaba al ser un entrenamiento más (si, voy a una carrera a entrenar, no a realizar tiempo), aunque esperaba que fuese de calidad. Recojo el dorsal y como hace frío voy a dar una vuelta andando por el recorrido. Total, que se me hace tarde y llego 5 minutos antes de la salida, me muevo un poco pero no he calentado nada... Tenía asignado el segundo cajón para salir, pero me pongo donde puedo y salgo bastante atrás. El objetivo es ir trotando hasta el km.13 y luego hacer un progresivo hasta llegar a meta con las piernas ya cargadas.
Salgo y al poco me encuentro con ERIC, otro compañero de club que sigue el plan de entrenamiento para Nassos, le comento lo que quiero hacer y me dice que el quiere hacer lo mismo así que vamos adelantando a gente a un ritmo de 4:45 aproximadamente. A los 4 km, pasamos a Jordi Mas, que está haciendo de liebre y tomándoselo también como otro entrenamiento.
Paso el primer 5000 en 23:41 (el 1310) y el segundo en 23:43 (el 1179), a ritmo de crucero. En la zona del litoral, lo bueno es que te cruzas con todos los corredores, primero con los cracks que van primeros, luego los que van delante de ti y finalmente con los que van detrás de ti, así que puedes ver a todos tus compañeros que van corriendo a diferentes ritmos. Paso a Virginia, que a causa de los pocos entrenamientos no se encuentra fina hoy. Paso por el km.13 y aprieto un poco más, me sale el km. a 4:32 y a partir de ahí empiezo el progresivo. Por el 15.000 paso en 23:05(el 1057), y sigo adelantando a bastante gente y sintiéndome muy cómodo. El km del 19 al 20 es el más duro, una subida durilla que con las piernas cargadas cuesta, y pese a que sigo adelantando a gente, el parcial me sale algo más lento de lo que quería 23:27 (904).
Queda el último km y la propina, me siento muy bien así que sigo progresando y acabo este último tramo a un ritmo medio de 3:45 min/km, con un tiempo final de 1:38:01(864) y con muy buenas sensaciones.

Recojo los obsequios de P&G y para casa. Os dejo con unas fotos, incluida una del lote de obsequios:

Los obsequios:

Preparant Nassos

Després de la Behobia, havia de començar a prepar la cursa dels Nassos, però la primera setmana per una gastroenteritis no vaig poder i a la segona vaig fer tres entrenaments:

- 50 min de carrera continua

- 6x1000 (a ritmes de sub-42 tot i que vam acabar la última 3:56 i dues al voltant dels 4 min/km)

- Progressiu 50 min.

Aquesta tercera setmana, a falta de la cursa de demà a Mataró, si que ja la he pogut fer completa.

Dill: 25 min de carrera continua, havien de ser 50, però les sensacions eren dolentes

Dime: tocava el dimarts, però plovia, així que va ser 20 min d'escalfament, i sèries de 3000 (a 4'10), 2000 (a 4'18) i dos de mil (a 4'10 i 3:56). Per acabar 10 minutets de tornada a la calma

Dijous: 45 minutets per muntanya, sense sofrir gaire

Divendres: 15 min d'escalfament, 15x150 m. en pujada (temps entre 32 i 35 segons, molt regular), 4x200 (en 33,37,32 i 35) i tornada a la calma.

Les sensaciosn comencen a ser bones, l'objectiu serà complicat, però aquests entrenaments em serviran de base per la Marató també.

Tal i com podeu veure, no és només sortir a córrer i estar una estoneta o fer tants km. Es tracta d'anar a diferents ritmes, i entrenar de formes diferents, jugant també amb els descansos.

Behobia San Sebastian 2012

La cursa de l'any per a mi, tot i no haverla preparat gaire, era una cursa de la que m'havien parlat molt bé i que tenia moltes ganes.
Sortim amb l'Albert i la Meri, el divendres a les 16 de Barcelona i després de 5 hores amb cotxe, arribem al camping Igueldo, deixem les coses i cap al casco a pels pintxos. Ruta de pintxos pel centre, amb una pluja que ens va rebre arribant a Donosti, i al final de tant ploure ens fiquem a una sidreria, on cau una truita de bacallà, el txuleton i formatge amb codonyat i nous, tot regat amb sidra. Al final arribem a les 2 al camping.
Dissabte a les 9 dempeus, per estar a les 10 a Anoeta a recollir el dorsal i donar una volta per la fira del corredor. El dia era excepcional i decidim fer la volta turística, per la platja de la Concha, Catedral, centre i pujar al monte Urqull, parant a dinar i es llavors quan torna a ploure amb força. Comprem alguna cosa per sopar i cap al camping a descansar. A les 6.30, el ritual previ de les curses, dutxa d'aigua freda i unes torrades amb mantega i melmelada i suc de taronja. Anem a agafar l'Euskotren, però ens hem deixat la marca del dorsal per deixar la motxila al guardarroba. Tornem al camping, el dia sembla que aguantar, i finalment agafem el tren i fins i tot podem seure, tot i que després va fins als topes. Allà un local ens explica les característiques de la cursa, que plourà i farà mal temps segur però que tothom estarà animant, que compte amb les pujades, etc. Finalment arribem a Irún, on ja plou amb força i esperemm el bus que ens porta fins la sortida a Behobia. Recorregut d'uns 10 minuts i ja hi som, i alló està ple de gent (serem 25.000 corredors). Ens canviem ràpid i deixem la motxila a un dels camions que posa l'organització, molt ben montat, però queda una hora per sortir, fa molt fred i està diluviant. Al final ens aixopluguem sota una gasolinera i esperem allà però fa molt fred. Canviem de lloc i ens posem a sota d'un camión amb forces corredors més, fins que queden 15 minuts i anem a escalfar. Seguim amb les bosses d'escombraries, que mantenen una mica la calor i a mullar-nos toca. Em despedeixo de l'Albert i a la sortida, amb la cançó de Kortatu de Sarri. Surto, amb l'Oriol i l'squash de corredors, i anem a uns 4'10 min/km, força ràpids, passem el km.5 i em pega un crit algú, és el Raúl, que em diu que vaig força ràpid i ja li dic que era per anar a un ritme sostingut però no creia que pogués continuar amb aquell ritme més enllà del km.10. Començo a fer km amb ell, que ja ha fet la cursa en altres ocasions i sap quan podem anar més lent a les pujades, recuperar o apretar a la baixada, etc. Anem sumant km, en ocasions en baixada per sota dels 4 min/km. A partir del 14 em costa, però els ànims de la gent són impressionants, porta hores diluviant i estan els carrers plens, fins i tot a l'autopista i sempre aplaudint i amb els aupa, vamos! que animen molt. Arribo al punt més dur de la cursa, l'alto de Miracruz i em marco un ritme mantingut i me'n vaig una mica del Raul, A la baixada apreto, però ja vaig justet i a falta d'un km em passa el Raúl pero no el puc seguir. A més comença a diluviar i es gira el vent de cara, i la gent emplena l'arribada. Al final 1:27, molt content per les prestacions en cursa.
Els ànims de la gent, espectaculars, un 10, l'any que ve repetiré i és una cursa que recomano a tothom!

Cross Popular Sants 2012

34a edició d'aquesta cursa popular on vàrem participar 1600 corredors. Cursa en la que vaig sortir força enrere i això va penalitzar força en el temps realitzat. La sortida avançant molta gent, i el primer km va caure en 4:29 així que va ser una cursa d'anar avançant gent poc a poc i en progressiu, per acabar en un temps de 43:03 i seguir sumant.

Pujada a Montserrat + Tast de la Mitja

Tenia planificat un final d'octubre i un començament de novembre bastant complet, però al final degut a les plujes de la setmana passada, el que ha estat complet ha estat aquest cap de setmana.
Divendres a les 17 sortíem del col·legi Salesians Horta per a arribar fins a Montserrat. En el meu cas, portava des de les 7 despert per anar a treballari havia hagut de dinar al cotxe per poder arribar a temps a la sortida. La caminada, és amb 2 amics més i entre unes 400 persones. Comencem a darrere de tot, amb dos amics més, l'Ilari i el Dani. Mica a mica anem avançant i quan comencem a baixar direcció Can Borrell, comencen a caure gotes. Parada tècnic per posar-nos l'impermeable i a seguir. Després d'una hora i poc parem a Can Borrell on prenem unes mandarines. Després el recorregut serà creuar Sant Cugat, fins a la Asepeyo i la Catalana Occident i seguir per arribar al poble de Les Fonts - Rubí. Allà sopem, entrepà, caldo Aneto (jo en prenc 3, entra que dóna gust), coca-cola, actimels, kinders, gominoles i un cafè. Repetim del que volem i descansem una mica més. Estem una horeta parats i a les 12, tornem a caminar direcció Terrassa per la riera. Està plena de bassals, cosa que fa que haguem d'anar d'un a un, i el cansanci comença a aparèixer. Per mi és el pitjor troç, força fred i després de l'aturada costa arrencar. Creuem Terrassa i anem pel bosc direcció Vacarisses. Aquí el grup que anem (és organitzada i la organització marca el ritme) es comença a estirar, degut al cansanci de les hores acumulades. Després d'una estona arribem a la c-58, per on hem de caminar uns 500 metres. Estem aturats una mitja horeta ajuntant-nos i esperant que els Mossos tallin la carretera. Finalment podem prosseguir. Arribem a Vacarisses sobre les 4:30, on ens espera l'esmorzar (donuts, xocolata calenta, actimel, bombons). I ens ajuntem amb la gent que ha pujat desde Barcelona en autocar per fer els últims km. Creuant Vacarisses es nota que hi ha gent fresca, ja que al grup davanter la majoria són nous. Anem fins a Monistrol i pujant cap allà, el ritme es posa bastant fort i per uns moments perdem a en Dani. A Monistrol fem la última parada abans de pujar definitivament.
Després és pujar caminant per una pista fins que s'arriba al desviament cap al Monestir on cadascú va al seu ritme ja. Quan donen la sortida per anar al seu ritme, estem a uns 200 metres però ens ho prenem amb tranquilitat. Comencem a pujar caminant més ràpid i avançant a gent amb l'Ilari, i en un moment donat començo a anar una mica més ràpid (però mai sense córrer, que això ja tocarà després. No paro d'avançar a nens, fins que trobo un grupet de 4 que van força avançats. Quan em veuen intenten anar més ràpids però en unes escales a mig camí els puc avançar i tirar al meu ritme. Finalment a les 8.32,  arribo a la plaça del Monestir i un noi em diu que he arribat el tercer (i sense córrer ni anar a competir, simplement pujant ràpid) L'Ilari arriba 5 minuts després també entre els 10 primers. Esmorzo i cap a La Garriga que a les 10.30 comença la cursa. Arribem sobre les 10, em canvio, vaig al lavabo i a trobar-me amb l'Albert per escalfar. Em noto les cames molt carregades, però faré el que bonament pugui. Sortim desde bastant endarrere, i ja al començament a avançar a molta gent. Em trobo molt bé fins el km.4 on ja em començo a notar les llagues als peus i les cames carregades. A partir de llavors a seguir endavant. Vaig sumant km, tot i que a partir del 7 se'm comença a fer dur. Per sort, els km m'han passat força ràpid. Arribo a la pista d'atletisme i intento anar una mica més ràpid i per sort les cames responen. Al final 44:23, però en quan paro, em noto que no tinc quasi forces i tinc els múscus carregadíssims. És el moment d'estirar i anar al llit després d'aquestes 30 hores sense parar.

Review: Led Lenser H7

En poc més d'una setmana faré els 48 km de la pujada montserrat i com es necessita una llinterna, m'he regalat un frontal per a poder-la fer, així com per a entrenaments que hagi de fer de nit i alguna cursa.
L'escollit, el led lenser H7 ja que en parlen meravelles d'ell i el preu es millor que el Pretzl Myo XP. Segons el venedor de Vertic Outdoor el fan servir forces corredors que estan molt contents amb el seu resultat. M'he decidit per aquest, pensant més en el futur, ja que per la pujada podria fer servir qualsevol frontal, però en un futur segurament se'm quedaria curt per a fer travesses per la muntanya o entrenar.
El Led Lenser H7 es un molt bon frontal en la relació qualitat/preu. Entre les seves característiques destaquen:
- Pes 115 gh
- 180 lumens d'il·luminació a màxima potència
- 140 m d'il·luminació a màxima potència
- 85 hores de bateria a mínima potència (a màxima he llegit que son unes 3-4 hores)
- El frontal és orientable 90º
- Regulador de la potència a la bateria
- Sistema d'enfocament avançat per regular l'amplada del feix de llum

He fet una petita prova per collserola i la veritat és que estic molt content. L'he portat a una potència baixa i la veritat és que ja m'hi veia força bé (també gràcies a la contaminació lumínica de la ciutat). Regulació del feix de llum a l'amplada de la pista, i a fer uns quants km. He hagut de canviar la orientació del frontal al començar a baixar, ja que sino enfocava massa endavant, però pel demés molt content. L'únic petit error ha estat dur la bateria a la cinta, ja que així em queia una mica i em molestava a les orelles, però es pot dur en motxila sense cap problema.

Després de la pujada a Montserrat, ja diré si segueixo tant content com avui.

Fotos Garmin Barcelona Triatló

Avui tocava com a espectador. He fet unes quantes fotos als participants de la prova olímpica, als primers de tots. Si us hi trobeu, tota vostra la foto

Atletes èlit: https://picasaweb.google.com/100716595622594784267/GarminBcnTriatloElit?authkey=Gv1sRgCOHT-tTw2LmH2QE

Altres fotos: https://picasaweb.google.com/100716595622594784267/GarminBcnTriatlo2012?authkey=Gv1sRgCIzExaXW0qGn2wE

Cursa de la Mercè 2012

Després de que el divendres el fisio em donés definitivament l'alta, avui tocava cursa de la Mercè. Fins ara els entrenaments han estat tirades sense mirar temps i anar sumant km (no gaires), un dia de fartleks i un dia de sèries en el que vaig veure que encara no controlo la meva velocitat.
Així que la cursa es presenta com un ja veurem com va i què és el que passa. 16.000 corredors disposats a sortir, però per sort la sortida està molt bé. Sortida ràpida amb un grupet de corredors.cat, passo el 1r km en 4:09 i em comença a molestar el vast intern, no estava curat?? Així que a afluixar i a prendre's la cursa com un entrenament. Moltes retallades durant tot el circuit, però bé, l'he disfrutat força assegurant força, anant molt bé de cames, però fatal de cardio. Al paral·lel em veig bé i tot i que la pujada és forta canvio el ritme, i avanço a dos de corredors.cat i acabo força fort, amb un temps final de 44:13, 10 segons millor que l'any passat.
Ara a començar a entrenar i anar sumant km, per la Behobia i la Marató.

Giro-Tour La Vall 2012

Ja a festes, competició en bici inesperada. No tenia la meva bici al poble, però em feia gràcia participar així que li vaig demanar la bici a un amic, l'Aitor, per participar-hi. La bici, amb 20 anys era molt diferent de la que faig servir i amb la direcció una mica cascada, però per participar ja anava bé. Al final, vam ser 7 els participants a la cursa, que constava de 4 voltes a un circuit d'1 km, amb una pujada durísima que deu ser de més del 20% durant uns 50-60 metres i un total d'uns 300 metres en pujada. Després tenia un tram de baixada i a la zona d'arribada era un tram tècnic. A la sortida, surto lent, el 5è, per agafar el tram tècnic, sé que la cursa es pot fer dura amb la pujada. La pujada me la prenc en calma, sense aixecar-me de la bici i em poso segon. El que ha sortit primer està a 10 metres i va fort. Acaba la pujada, curva a la meva penya on tinc tots els amcis animant i el primer que va com boig, cap a baix i jo el deixo fer. Primera passada a meta i diuen que el segon i el tercer anem molt junts. A la pujada, apreto, ja que veig que al primer li està costant. Al començament el que anava tercer se'm posa darrere, però quan arribo a dalt de tot em diuen que ja vaig sol, així que ara a anar tirant. Segona passada coma  líder i diuen que dec portar uns 50 metres d'avantatge, i torno a fer la pujada fort. A dalt em diuen que està molt lluny el segon així que començo a assegurar, penúltima passada per meta, diuen que està a 200 metres així que m'ho prenc amb molta calma. Pujada tranquilet i a disfrutar. Doblo a un corredor i al pla en trobo a una altra, però es pica a la baixada i no vull caure així que la deixo fer. Sembla ser que vaig anar tant ràpid que esperaven que fes una volta més i vaig haver-lis de dir que ja havia fet les 4 i, que per tant era el guanyador. El segon va arribar a uns 2 minuts, i el tercer a uns 3 minuts. Com a premi una samarreta d'esport de les festes i una bona suada. Segon premi a les festes després de guanyar l'interpenyes del futbol, amb 3 gols i un pernil de premi!

XI Triatló Malgrat de Mar

El dia 29, tocava debut en triatló. Ho vaig fer en el triatló popular de Malgrat de Mar, amb unes distàncies de 500 m. nadant, 12 km en btt i 4 km corrents. Arribem creiem que aviat a la cursa, però al recollir el dorsal, ja veiem que els boxes estan quasi plens. Anava amb l'Albert, que també debutava i deixem les bicis allà on trobem lloc i anem al mar a nedar una mica. Estirem i de seguida ja toca briefing, simplement per dir-nos que serà una carrera popular, que nem al nostre ritme etc. La sortida són 50 m. al sprint fins a llençar-te al mar i allà resseguir un circuit marcat amb boies. Ens col·loquem cap al mig, primer error i no hi ha gaire gent, així que en el meu cas al llençar-me a l'aigua em poso bastant a davant. La veritat és que al mar he nedat poques vegades, i aquest és el segon error. Acostumat a fer una respiració per cada costat, al moment veig que és impossible, cops i més cops, t'agafen, t'ofeguen, per avançar-te, etc. A més, em vaig col·locant sense voler cap a l'esquerra, per on va tothom i on rebo encara més cops, a una boia he de parar perquè m'estan ofegant, i fins que no arribo a la última boia no puc anar al meu ritme per a encarar la tornada. Allà penso que sóc dels últims, ja que m'ha avançat molta gent, però apreto i arribo a la platja. En total uns 12 minuts nedant, tragant molta aigua, quan normalment en piscina ho faig en uns 8, aspecte a millorar. Entro, i m'equivoco de box, així que toca buscar la bici, em calço les botes, i a fer el circuit. Comença en un pla pel passeig marítim, on vaig avançant a força gent i quan agafem un carrer asfaltat em quedo sol. Just  abans de la primera pujada m'avança un grup sencer al que torno a avançar a la pujada. Intento fer la pujada a ritme, però és dura i som molts, i hi ha un moment en el que he de posar peu a terra. A sobre tinc el sabor salat de l'aigua a la boca, que m'ho fa passar pitjor. Al pla aprofito per beure aigua i l'última pujada la decideixo fer caminant, i avanço caminant a gent que va amb bici. Al descens, primer per una pista, anem ràpid i la gent ens va mullant amb mangueres, cosa que s'agraeix, però el problema està al posar-nos per sender una estona, un amb roda punxada ens fa anar més lent. Quan finalment arribem a l'asfalt, començo a tirar fort i avanço a alguns corredors. Transició i de nou  m'equivoco de box. Em poso les bambes i a córrer. Són 4 km així que decideixo regular. L'avituallament on fem mitja volta em queda massa prop pel que creia. M'intenta avançar un altre corredor  i ens comencem a picar avançant corredors, però vaig molt fresc i quan veig la meta, avanço a 5 o 6 corredors d'una tacada. Arribo amb un temps corrents de 10:15 que demostra clarament que era molt més curta del que marcava, suposo que seria de 2.5 km aproximadament, per acabar finalment amb un temps de 1:08:43, tot i que segons el rellotge era uns 2 minuts menys. El 8è de la meva categoria i el 172 de la general. L'albert va arribar en 1:13:13, el 241.
Després d'això, síndria, coca-cola, un entrepa i una samarreta de record. Per acabar de passar el dia, vam fer una platjeta i una paella per recuperar forces abans de vacances

Debut en triatló

Tot i la lesió, ja està decidit, el dia 29 de juliol debut en una triatló, concretament la de Malgrat. La decisió ve donada per lo curta de la distància (500 m. nadant, 12 k en btt i 4 corrent) i per la btt, ja que es va per muntanya. Com encara estic recuperant-me, no estaré gaire en forma així que aniré a disfrutar de la prova. En quan acabi exàmens em poso a entrenar les transicions que es on es pot perdre més temps i ara intentaré sumar més metres a la piscina, que l'havia deixat una mica de banda. De moment, ahir vaig fer 500 m. en 07:53.
Pel que fa a la temporada que ve ja tinc una prova molt mítica lligada, estic decidint l'objectiu principal de la temporada i alguna sortideta a l'exterior. De moment tot són idees, que espero anar tancant a mida que s'apropi setembre. El que està clar és que agafaré i començaré de nou el planning de nassos, per baixar de 40 d'una vegada.

Fotos, vídeos i classificació Cursa Maquinista

Unes fotos que he fet aquest matí a la cursa de la Maquinista per la Integració de 5 i 10 km:
https://picasaweb.google.com/100716595622594784267/CursaMaquinista2012?authkey=Gv1sRgCNX839LJjsjqVw

El vídeo de la sortida:
http://www.youtube.com/watch?v=RKFA5h9NY_U&feature=youtu.be

I la classificació de totes dues curses:
- 10k: http://www.xipsgrocs.cat/resultat/cursa/id/107
- 5k: http://www.xipsgrocs.cat/resultat/cursa/id/108

Final de temporada

Amb la cursa de diumenge passat jo ja dono per finalitzada la temporada. Aquest cap de setmana hi havia dos curses força interessants, la Maquinista (que ja he fet en dos ocasions, al costat de casa) i Pineda, una cursa de la que parlen molt bé. Però no hi podré anar ja que començo el descans per veure si recupero el sartori, ja que després de fer-me una nova revisió en Raul em va dir que encara seguia trencat, un trencament més petit que abans, però que després de 6 mesos, per no haver fet bondat segueix allà. Així que tocarà descansar per encarar la nova temporada amb més força.
Aquesta ha estat la meva primera temporada completa de running i curiosament la he iniciat i acabat amb curses de muntanya. He aconseguit baixar la meva marca en quasi 5 minuts i he fet un molt bon debut en mitja. Tot i això, crec que tinc marge de millora si sóc constant en els entrenaments. El primer objectiu serà intentar fer un sub-40 cap a octubre durant la preparació per la Behobia. Intentaré començar amb curses ràpides i curtes pe anar agafant velocitat. Després de la Behobia una mica de descans i ja a encarar la preparació de la Marató de Barcelona, suposo que seran uns 4 mesos en els que faré molts km i, per tant, m'hauré de comprar unes sabatilles noves (de moment amb les Kinvara estic més que content). Després de la Marató ja veuríem quin seria l'objectiu, pero pot ser que sigui una burrada per la muntanya...

Cursa 3 comarques d'Alpens 2012

Avui tocava cursa de muntanya a Alpens, Osona, una cursa de 26.5 km amb 1060 m de desnivell positiu. La prova, anomenada de les 3 comarques perquè els corredors passen per les comarques d'Osona, el Ripollés i el Berguedà, és també el campionat de Catalunya universitari de curses de muntanya. Era una cursa de la que havia sentit que es parlava molt bé, i al ser el meu últim any d'universitari volia provar a veure si sonava la flauta.
El despertador sona a les 5.30, mortal, dutxa d'aigua freda per despertar-se i esmorzar, pa torrat amb nutella i mantega amb melmelada, suc de taronja, cafè i cop de cotxe cap a Alpens, 110 km.
A l'arribar a Alpens ens hem trobat pluja, i en una cursa de muntanya això significa fang, així que hauria de tenir compte, ja que duia calçat d'asfalt i no de muntanya. Arribo, recullo el dorsal, el 142, pixadeta de rigor, 4 estiraments 5 minuts trotant i a la sortida que ja es donava la cursa. Abans d'això saludo al Krlos i el Francesc, de corredors.cat que també estan per allà. Era la meva segona cursa de muntanya, així que com sé que ho puc passar malament no em poso dels primers, però tampoc dels últims, ja que a Aristot em vaig trobar molts embussos.
A les 8.30 donen la sortida, sortida tranquila, però al veure que comença a ser pla, començo a tirar cap a endavant. Primera pujada i ja estan els primers que caminen, sé que queda molt, però vaig molt fresc així que les vaig fent corrents. Al km.4.5 primer control, vaig amb la 4a dona, però nem una bona fila. Primer avituallament, em paro per beure i veig que el grup se m'escapa. No vull anar sol així que baixada a saco fins que els agafo. Som un grupet de 7, en fila pels corriols en un puja i baixa constant amb força pla. Segon control al km.9 i algo, avituallament, isotònica, muesli i taronja. Em passen alguns companys de grup als que havia avançat i comença la gresca. Tardo 54 minuts en fer 10 km, la cosa va bé. Però del 10 al 11, que està la pujada maca, la faig alternant el caminar amb el córrer degut al fort desnivell. Tot i això segueixo avançant corredors. Cap al 12 tercer avituallament i nova aturada. Seguim pujant fins el km.15. Ara hi ha cada cop més distància entre corredors, però anem un grupet de 4 corredors, sempre per davant meu entre els que està el Francesc. A l'arribar a dalt un altre avituallament, el Francesc em diu que vagi amb ell, però m'ho vull prendre amb calma. La baixada la fem junts, anem amb la tercera dona, però quan comença la baixada forta, jo vaig força lent, ja que a la pujada ja he relliscat un cop. Tot i això, tinc una culada que m'emplena de fang el pantaló, ja que hi ha força zones amb fang. Baixant m'avancen 3-4 corredors, que després torno a avançar al pla i les pujades. El meu problema ha estat després del km.20 on comença la pujada al Puigdon, veniem d'una pujada seguida, sense gaire desnivell i de sobte sentim bocines, tambors, gent animant, penso que ja acaba la pujada i tinc ganes d'arribar. Estan a una curva i busquen el teu nom a la llista de dorsals per animar-te (Sentir tot de bocines i els crits d'ànims Èric, em motiven molt i començo a pujar a full pensant que ja s'acaba la pujada després de la curva, però em trobo una sorpresa, que podreu veure en el vídeo del 2009 (http://www.youtube.com/watch?v=ohtgGxpos_U) una rampa impressionant que dura més d'un km i que em peta. Tots anem caminant, i a mi em costa fins i tot caminant. Al final últim avituallament a dalt i toca baixada a saco de nou, i com abans, ja tenim avançades. Hi ha molta pedra i fang i tant a mi com al Francesc ens avancen dos corredors. Jo tinc el sartori tocat així que no faig gaires esforços i el Francesc se'm comença a escapar. Al km. 25 sento que ve algú darrera, ja estem planejant, ara no em deixaré avançar, apreto i mantinc la distància, tot i que en les poques baixades que hi ha perdo distància. Al final entrada al poble, queden 500 metres i s'acaba, em giro i està a 10 metres, apreto fort i sé que no m'avançarà. Arribo al final en 2:40:32, el 82è de la general i per sorpresa meva, el 4t classificat de Catalunya entre universitaris, tot i que el podi m'ha quedat a 5 minuts i mig, estic molt content de les meves prestacions pel poc entreno que he fet.
Unes fotos:

L'últim corriol pel que baixàvem

Baixada després del corriol, això era planet després del que hem fet...

Baixant

Creuant la carretera i arribant a Alpens, km.26

 Just al creuar l'arribada, últim esforç 

Així és com ha quedat la equipació

Així acaba la meva temporada de running 2011/2012, ara a recuperar el sartori!!

Can Mercader 2012

A les 6.30 sona el despertador, quan els meus amics estan tornant de festa jo m'aixeco per anar a córrer... Poso a fer el café i em pego una dutxa d'aigua freda. Després preparo les creps amb nutella, suc de taronja i el cafè. A les 7 i 5 surto de casa, tinc quasi una hora de metro fins a Can Mercader i la sortida és a les 8.30. Anant cap allà em trobo amb el Carles, el fotògraf de Corredors.cat i ja m'ha fet una foto:

A deixar ràpid la bossa al guardarroba i la pixadeta de rigor. Són les 8.25, ja no podré calentar, aixeco una mica genolls, talons al cul, 4 estiraments i a la línia de sortida. Em poso amb en Raul, que farà de llebre de sub-45, per tenir una mica de marge si enganxo la llebre de sub-40. Sortida i estic a 100 metres de la llebre, ara a mantenir el ritme i apropar-se mica en mica sense fer l'animal... Això fins al km. 3 ho vaig fent i arribant al 4 estic molt prop seu però llavors, la calor i els pocs entrenaments a ritmes elevats em passen factura. Se'm comencen a allunyar i el grup de gent amb el que anava i del qual tirava em comença a deixar enrere. Tot i això, passo la primera volta de 5km en 20:26, força bon temps i que si poguès mantenir és marca, però no és el dia avui. Hem començo a notar que les crepes van de cantó a cantó i en ocasions tinc ganes de vomitar, l'objectiu ara és no para, ja que veig que no puc seguir el ritme de cap dels corredors que em passa. Hi ha un lloc on llencen aigua, al km.7.5 que em dóna la vida. Em dic al 8 intentes apretar i això faig, però cronometrant veig que del 8 al 9 tot i pensar que anava ràpid em surt a 4.23 però no m'ha avançat ningú. Just passar el 9, m'avancen 6 corredors però em puc enganxar a aquest grup, només queda un km. Un dels del grup tira cap endavant però els demés ens mantenim, si apreto els passo i així succeeix, a la recta de meta, com ja és habitual apreto el ritme, allargo gambada i els passo, per acabar amb un temps de 42:10, sent el 140, però tal com es pot veure en una foto, acabo fos. A l'acabar, aigua, aquaris, entrepà, fruita, donuts i suc de taronja per a recuperar, uns estiraments, xerradeta i cap a casa. Última cursa de 10 d'aquesta temporada, i espero no patir tant la setmana que ve a Alpens.

Unes fotos:

Pujada al Tibidabo

Avui tocava entrenament llarg i amb desnvivell per preparar Alpens. Aprofitant que no tenia universitat he decidit pujar fins al Tibidabo. Sortint de casa una mica de pujada fins la Ronda de Dalt i allà, tot i que el perfil segueix pujant fins a arribar a l'avinguda del Tibidabo, que es on començava de veritat la gresca. Com ja pronosticava que faria calor, i que els 1000 metres nadant passarien factura he agafat una motxila amb aigua, mitja isotònica, un gel i una barreta. Un glopet d'aigua abans de començar la pujada i anar fent a ritme sostingut. Els quadriceps em cremaven, degut a la canya donada aquesta setmana i la calor es feia força sufocant. A mitja pujada, un altre glop i seguir pujant i anar fent. Al arribar a la carretera vallvidrera, paradeta en una ombra, gel, glop d'aigua per recuperar i a seguir pujant i encarar la pujada final fins la esglèsia del Tibidabo amb unes rampes molt dures. En alguns moments he caminat a ritme ràpid però sense parar. Després d'una hora i 2 minuts arribava a dalt, amb unes vistes que com podeu comprovar a la foto, eren impressionants.

Allà m´he pres la isotònica i la barreta, m'he refrescat al lavabo i a encarar la baixada. Tenia dues opcions, desfer el camí fet de pujada, que significava unes baixades força dures o bé seguir per dalt de la muntanya, seguint el passeig de les aigües fins a arribar a Sant Llàtzer i baixar fins a Karl Marx, que era una baixada molt més tranquila en quant a desnivell, però que m'obligaria a treballar més. A partir del km. 14 ha estat quan he començat a patir. Vorejaven ja les 12, una calor molt elevada, i em notava coïsor al coll per la motxilla i a les engonals. Tot i això no quedava altra que seguir. He anat a ritmes entre 4.50 i 5.10 durant tota la baixada, fins al final que ja estava força tocat i el ritme ha decaigut. Tot i haver begut mig litre d'aigua i isotònica he arribat una mica deshidratat i molt tocat per la calor. Al final 20.5 km, en poc més de 2 hores, a un ritme una mica inferior als 6 min/km. El dia d'Alpens no estaré tant carregat, però el desnivell serà major. Tot i això, espero que la calor no m'afecti com avui

Traje triatló Selecció Espanyola Aviator

Ja m'he decidit a comprar un traje de triatló. Al final estava força decidit per un inverse, de baixa gama per 55€ quan vaig veure una promoció de la marca aviator, que oferia un dels seus de gamma alta, el Silver Iron, de la selecció espanyola a meitat de preu (60€), amb la possibilitat de posar el teu nom i portar-hi publicitat. La oferta era vàlida fins el diumenge passat, però vist l'èxit han ampliat la validesa fins aquest pròxim diumenge, dia 27 de maig, així que si voleu i podeu aprofiteu la oferta, simplement s'ha d'enviar a viator@viator.es indicant que esteu interessants en el traje de la selecicó i us faran emplenar unes dades i us enviaran un prototip de com seria el vostre traje. Aquí teniu el meu, amb la publicitat de GIANDPI (http://www.giandpi.com/) empresa que es dedica a la elaboració d'articles publicitaris.

Bogeria per la Behobia/San Sebastián

La Behobia/San Sebastián, és una de les curses més mítiques dins el territori español, amb una distància de 20 km, per tant no homologada, s'espera que aculli a 25.000 atletes, tota una bogeria, tenint en compte que la Marató de Barcelona, la més multitudinària, "només" va poder aplegar a 16.743 valents.
L'ambient, com qualsevol event esportiu al País Basc (marea taronja al Tour, la Zegama-Aizkorri, etc.) diuen que és impressionant, així que era una cursa que volia fer. A més, amb l'excusa pots disfrutar de la gastronomia basca, que jo que hi vaig estar l'any passat i em vaig quedar amb ganes de més!
Total, avui obrien inscripcions per als corredors a les 12, 10.000 inscripcions en total, ja que els corredors que han participat en altres edicions, els que compren adidas, els que compren packs i altres beneficiats tenen inscripcions diferents. Jo vaig convèncer a l'Albert per fer-la junts, així que tocava apuntarse que diuen que les inscripcions volen. El que no m'esperava és haver d'esperar 20 minuts per a poder fer la pre-inscripció, ja que la pàgina estava caiguda degut al gran nombre de gent que hi intentava entrar a la vegada. És a dir, el nombre de bojos que volen fer aquesta cursa, que no és barata, és enorme!!
Al final ho he aconseguit i ara toca buscar allotjament, que sembla que ja comença a escasejar i entrenar. La cursa: l'11 de novembre i la gent ja boja per les inscripcions...

Entrenaments

Per fi després de bastant temps torno a entrenar en condicions, i sembla que les molèsties van remitint. Veient els pocs entrenaments que he fet i les molèsties que he tingut últimament, crec que l'objectiu de fer sub-40 a Can Mercader està pràcticament descartat. Per això mateix aquesta setmana estic corrent una mica per la muntanya, per començar a acostumar el cos i, sobretot la musculatura a aquesta forma de córrer diferent. Dimarts van tocar 12.4 km per Collserola, amb un desnivell acumulat que vorejaria els 350m +. Els dos estan lluny del que tocarà fer el dia 3, però és una bona presa de contacte. Vaig acabar molt content, sobretot pel ritme, a 5:11 min/km, pujant a ritme sense parar i a la baixada sense arriscar ja que era la zona més perillosa. La musculatura, per això, se'n va ressentir, ja que no estic acostumat a aquests esforços i li estic posant càrrega al gimnàs per a aguantar el dia 3.
Avui encara estava carregat, així que he sortit a fer uns canvis de ritme. Al final han sortit 10x320m. (si, molt poc ortodoxe, però es pel que dóna la recta de Can Dragó, oscil·lant entre els ritmes de 3:29 i 2:55 min/km. Molt bon entrenament per a despertar els músculs pel que toca demà, pujada al Tibidabo, en una pujada des d'avinguada Tibidabo que promet ser dura, dura

Cursa Nou Barris 2012

Avui tocava la cursa del barri, després de ja fer alguns entrenaments avui tampoc era un dia propici per a fer un bon temps, no per la temperatura que per mi era ideal, sino pel fet d'haver sortit ahir a la nit i haver dormit únicament una horeta.
He sortit conservador, coneixedor del recorregut i sabent que la part dura era al començament. A la sortida m'he trobat al Sergio, que ja em va comentar divendres que faria la cursa així que l'objectiu intentar superar-lo sempre i quan pugui aguantar el ritme que aquesta és una altra. Sortida a uns 4.20, i mantenint el ritme a les pujades de Fabra i Puig, Pintor Alsamora i Valldaura. A Arnau d'Oms m'agafa el Deibid de corredors.cat amb el que he fet 3 km junts, xerrant i oblidant-me pràcticament de la cursa. El gir de Via Julia, crec que he estat dels pocs juntament amb el Deibid que hem fet el recorregut correcte, ja que TOTHOM ha pegat una retallada d'uns 20 metres. Primers 5k tranquilets en 22:09, en Deibid comença a tirar i veig a el Sergio a uns 100 metres. Començo a anar una mica més ràpid però sense forçar. Cada cop la distància és menor i al km 7 l'agafo i el passo. Ara ja tot és baixada i vaig una mica més ràpid, avançant força corredors. Donem la volta a Can Dragó i ara toca apretar els dents per acabar la cursa. Recta final, i als últims metres canvi de ritme ja dins la pista d'atletisme de Can Dragó per avançar dos corredors i acabar en la posició 185, quan al km 5 anava el 222, amb un temps final de 43:06, quasi un minut per davant d'en Sergio, objectiu assolit!

Un vídeo de la sortida: http://www.youtube.com/watch?v=u4OmY7MDYr8&feature=youtu.be

I un de l'arribada: http://youtu.be/Ub2SSYrndFA?t=8m8s just al meu canvi de ritme

I unes fotos:

Córrer amb amics

Molts cops, quan dic que vaig a fer una mitja, que després de la uni i treballar vaig a córrer durant una hora o algun cap de setmana no surto de festa perquè el diumenge tinc cursa, molts dels meus amics no ho entenen. Jo en el seu dia tampoc ho hagués entès, però això és com una droga i el fet de competir contra tu mateix ho converteix en un repte, sobretot per gent com jo que és molt competitiva amb un mateix.
Per això, el fet d'haver sortit a entrenar aquests dos últims dies amb el meu grup d'amics, amb els que hem jugat a futbol, anem a la platja, de festa, etc. hem anat a córrer plegats. Ahir, fins a Diagonal Mar, un ritme suau, però que està bé per a iniciar-se, parlant i veient com alguns tenen força resistència. Avui, una miqueta més ràpid, pel riu Besós fins a la platja. En total entre els dos dies he sumat una mica més de 25 km, en prop de 2 hores i mitja, però l'important ha estat la companyia i veure com altres es decideixen a anar entrenant i qui sap si participar en alguna cursa. Tot i això, les molèsties al sartori persisteixen. Està decidit, tres curses més i a començament de juny al metge, això no pot continuar així!

Milla de Ripollet 2012

Segona cursa curta de la temporada, amb un circuit més favorable i amb millors condicions, tot i que també hi havia moltísima més competència. Decideixo sortir desde segona fila, ja que veig que sortiran massa fort i així és. Els primers 400 metres són de baixada, i vaig regulant, em quedo una mica més enllà de la meitat, tot i que anem força agrupats. Després, gir i a refer els 400 metres, ara de pujada. Aquí es comencen a estirar els grups, però encara anem força junts. A dalt, altre cop a refer el circuit, m'avança un corredor i n'avanço a dos o tres cap al final i al girar i encarar la pujada decideixo apretar. Avanço un grup de 4-5 corredors i en queda un a 5 metres que sembla que no va bé. Em veu, i apreta fort, jo simplement estic allargant la gambada i veig que li retallo distància. A falta de 50 metres l'avanço i acabo amb un temps de 5:48, una millora de 41 segons respecte al Guinardó i amb molt millors sensacions.

Milla del Guinardó 2012

Si la setmana passada no havia corregut per la lesió i viatge, ara em presentava a una cursa malat i seguint sense haver entrenat un dia. Després del pont, vaig començar amb malestar i febre fins que vaig haver d'anar al metge que em va dir que tenia faringitis. Tot i això, ja m'havia inscrit a aquesta cursa prop de casa i com em vaig aixecar força bé vaig decidir provar sort ja que eren pocs km i ja no tenia els 38.5 graus de dijous a la nit. Arribo vora de les 10 ja que començava a les 10:30 teòricament, però ja hi havia molta cua de gent treient dorsals. Em trobo amb en Marc i en David, companys de corredors.cat que correran a la mateixa tanda que jo. Al final diuen que sortirem més tard de les 11, així que fem una volta a un dels dos recorreguts que farem, el curt. Comença en baixada, planeja i acaba en una pujada pronunciada, cosa que ens asusta força. Finalment arriba la hora de la nostra cursa. En Marc, David i jo ens posem a primera fila i la sortida no és gaire ràpida. En Marc es posa 1r, en David 4t i jo darrere seu, però deixo que m'avancin alguns corredors. Al arribar a la primera pujada, em noto que em comença a pujar el pus i vaig amb la boca resseca i com molt cansat. Tot i això vaig 10è i a la pujada avanço 2 corredors. A la baixada intento recuperar, però no tinc forces i a la pujada mantinc la distància amb el 7è. Finalment arribo en 6:29, a 3:50 min/km i al arribar em comuniquen que he estat 2n de la meva categoria, per darrere en Marc que ha estat 2n en la general i 1r de la categoria. En David va fer 4t en la general i 3r de la seva categoria.
Després a menjar l'entrepà, veure com en David feia de guia a en Jaume Bajó, per a que guanyés la categoria especial, la xocolatada i després d'una bona espera, el premi, pujo al pòdium per primer cop, estant malalt i sense haver entrenat, tot un mèrit!

Unes fotos de la cursa:

Nocturna de l'Hospitalet 5k

Després de molt temps torno a escriure. La veritat és que tot aquest temps he estat també apartat de les curses, primer pel viatge a Riviera Maya i després per una lesió amb la que vaig tornar del viatge al peu que m'impedia caminar.
Finalment, dos dies abans de la cursa la ferida comença a cicatritzar i puc caminar bé així que podré córrer, però sense haver fet cap entrenament. Vaig força aviat per recollir la bossa del corredor i allà em passo una estona fent voltes fins que arriba la hora d'escalfar. No hi ha cap mena de molesties, així que aniré fins que els pulmons diguin prou. Em col·loco força davant pel meu estat i surto molt ràpid tenint en compte el que he fet fins al moment. El primer km, serà el més ràpid i em surt a 3:54 min/km, bon ritme per a baixar de 20 però que sé que no puc mantenir. El segon una mica més lent, però mantenint el ritme i a partir d'allà ja veig que els meus pulmons no donaran per gaire més així que començo a regular. Els següents km em surten a 4:18 i 4:24 i em quedo en terra de ningú. Queda un km així que decideixo tirar una mica fort, i començo a avançar gent que ja ha petat. Quan queden 500 metres avanço un grup i un dels nois salta i comença a atacar. Jo que ja anava fort em pico i vaig més fort, total que a partir dels últims 300 metres anem a sprint llançat, la gent animant ben fort i emparellats els dos i tenint ell la corda de la última curva, però a falta de 50 metres va caure. Deixo d'sprintar i em giro però veig que està bé. Passo la línia de meta en 20:40 i la posició 80, no està mal per no haver fet res en tants dies. Després, massatge i fideuà que entra la mar de bé a les 21:30.

Algunes fotos de la cursa:

Els 10 de la Llagosta 2012

Després de dues tiradetes, d'uns 13-14 km aprofitant aquests bons dies de vacances i el sol que feia, avui tocava cursa a La Llagosta. L'objectiu en aquesta cursa: fer de llebre de l'Albert per a intentar fer sub-50 en teoria asequible. Escalfem i ens posem força enrere a la sortida. Des de l'inici comencem a avançar gent, intento portar un ritme sostingut i al km. 3 me n'adono que la vaig clavant, els 3 km els he fet en 4.42 min/km, els 3 parcials cosa que hem sorprèn. L'Albert va força bé, així que decidim mantenir el ritme que ens hauria de dur a un temps de 47. Tot i això, el perfil de la cursa és molt favorable i menys una petita pujada uns 200 metres després del km.3 la cursa és molt planera. Passem l'avituallament sense gaires problemes, i mentres nosaltres baixem veiem als primers que passen. El tercer és l'ex maratonià olímpic Martín Fiz, i dels primers també va en Raúl Martínez que acabarà fent una marcassa de 35:24. Nosaltres seguim a lo nostre i com encara va bé, li dic que a partir del km.7 apretarem una mica. Al final el canvi el fem al km.8 on fem el penúltim km. en 4.23 i podem tenir a l'abast el sub 46. Així que em poso davant i començo a tirar. En ocasions, corrents d'esquenes per animar a l'Albert i finalment arribem amb un temps de 45:55, un molt bon temps per un debut. Molt bona bossa de corredor i entrepà i cervesa per acabar la cursa. Pròxima cursa a Canovelles, on intentaré anar una mica ràpid si acaben de desaparèixer les molèsties i entreno bé aquesta setmana santa.

Un vídeo de la sortida: http://youtu.be/IrikxVfbtBk

Estiraments per a córrer

Una de les coses més importants i que sovint no pensem quan comencem a córrer són els estiraments. A mida que augmentem la càrrega de treball i ens fixem objectius més ambiciosos, ens trobarem normalment amb una lesió muscular. Una manera de prevenir aquest tipus de lesions és mitjançant els estiraments, després de fer l'exercici físic, en el nostre cas córrer.
La principal musculatura emprada i, per tant, la més susceptible a una lesió és aquella del tronc inferior, les cames, i on normalment tenen lesions els corredors. Per això, és molt important saber que estirar. En el vídeo següent, fet pels companys de lamaratópasapas, en Jaume Leiva ens explica un exemple d'estiraments:

Els dos músculs que pot ser més desconeixem i que acabem coneixent els corredors degut a lesions són la cinta iliotibial i el piramidal. Són típiques lesions de runner, així que és molt important realitzar aquests estiraments correctament. Si es pot, lo interessant és fer dos o tres cops cada estirament, per a relaxar més la muscuatura, sobretot després d'entrenaments o curses amb molta càrrega.

Marató 2012

Aquest diumenge es va celebrar la marató i la vaig viure des d'un punt de vista que era nou per mi en les curses. A les 9 havíem quedat amb els companys de corredors.cat per a començar a organitzar l'avituallament del km.38, l'últim avituallament abans de l'arribada de la Marató. En ell hi havia aigua, powerade i esponges. Em poso amb en Raúl Martínez i un amic seu en una taula i comencem a treure ampolles d'aigua i desenroscarles, per a que els corredors tinguin menys problemes a l'hora de beure. Al final vam emplenar la tala amb més de 500 ampolles segur, no ho vaig arribar a comptar... Quan acabem estem allà de xarrera, ja que fins a les 10.30 no està previst que comencin a arribar els corredors. Els primers en passar són els atletes amb cadires adaptades. Alguns d'ells van tenir problemes just al girar cap a la Catedral on ens trobavem, ja que hi havia una rampa massa inclinada i a més d'un li va sortir el peu de la seva cadira, fent-lo frenar per complet. Finalment, a les 10.32 van passar el grup de kenians amb l'espanyol José Carlos Hernández, que finalment va aconseguir la mínima. Tot i això, veiem que no van gaire ràpid (per a fer una gran marca) i que ni en Chema Martínez ni en Jaume Leiva van a aquest grup. La majoria d'aquests professionals no agafen ni avituallament. En Jaume Leiva passa uns 5 minuts més tard, totalment fet pols i veient que el somni d'anar als jocs olímpics se li esvaeix. Tot i això, és un dels més animats en aquella part del recorregut. Uns 10 minuts després comença a arribar tot el gruix de gent. Primer els que van a fer 2.30, una gran marca i d'aqui cap amunt. És en aquest moment quan comencem a tenir feina. La nostra feina no és només donar aigua, sino animar als corredors (llegint el seu nom en dorsal i intentant-lo animar en el seu idioma, ja que hi ha molts estrangers). Cap a les 3 hores comença a arribar el gran gruix. Els millors moments són quan arriba algun company correcat, ja que s'organitza una bogeria i els 70 voluntaris comencem a animar-lo a tope!! A mida que va arribant més gent i el temps passa, comença a fer més calor i això comença a passar factura als corredors, que molts d'ells passen ja fets pols. Cap als corredors que faran més de 4.15, el gran gruix comença a disminuir. Llavors es quan comença a arribar la gent caminant, o els lesionats que necessiten reflex, però que acabaran la cursa, ja que estan arribant. Aquests et donen les gràcies com poden quan els animes, a mi en ocasions se'm posava la pell de gallina amb ells. Amb els últims és un passadís i aplaudint-los, són les 2 del migdia, porten 5 hores donant voltes per Barcelona i continuen, són uns veritables campions!! Finalment amb l'autobus de l'organització es tanca el recorregut, agafem uns quants powerades i cap a casa!
Ha estat una gran experiència, poder animar a tothom, i veies que la gent t'ho agraïa cosa que et feia animar encara més. El gran ambient que he vist i el gran nombre de gent que he vist que la feia, m'ha fet decidir-me a córrer la Marató del 2013, el dia 17 de març ja el tinc gravat. La cursa me la prendré per a disfrutar-la. Crec que podria estar per fer entre 3.20 i 3.30, però no penso anar a fer cap marca. Entrenaré fort, però la cursa me la prendré per disfrutar-la, per disfrutar de tota la gent que es volca als carrers a animar, per poder correr durant tanta estona sense parar pels carrers de Barcelona i amb dos objectius ben clars: liarla a l'avituallament correcat (amb voll-damm si pot ser) i a l'arribada, vull recordar la cursa per les sensacions i no per la marca!

Expo Sports + Breakfast Run

Aprofitant l'arribada de la Marató, he fet un cap de setmana diferent al de cursa però relacionat amb el running. Divendres matí vaig passar-me per la fira de Barcelona a donar una ullada, ja que sabia que no hi hauria gaire gent i podria tafanejar. Comparat amb les fires de curses de 10k, no hi ha color. Moltes marques, tant de running, tri i trail, fisios, altres curses, etc. Vaig estar-me mirant les sabatilles i després de veure les K-Swiss, m'he comprat les Blade Light Race, unes sabatilles de tri que estaven d'oferta. La veritat és que allà dins em compraria de tot, grans ofertes en sabatilles, així com un mono de triatló sailfish que estava a meitat de preu per exemple. També vaig poder conversar una estona amb en Pol Guillén, que tornarà a competir a partir d'abril en 10k, tots els meus ànims per a ell! Tota mena d'isotòniques, gels i barretes energètiqeus per provar i escollir, compressius i roba. Una altra cosa interessant era el fet de poder conèixer altres maratons d'arreu del món, una bona manera de fer turisme mentres corres. Al final van caure uns mitjons Ijinji, que estaven en oferta 3x2. Més que per lo macos que siguin, la compra ha estat per prevenir les punyeteres bullofes que em surten al fer tirades llargues. Són uns mitjons com guants, que fan que no surtin tantes bullofes. 

A més, em vaig inscriure a la breakfast run per sortir a córrer una mica el dissabte, una cursa gratuïta que fa els últims 4,195 km de la marató dels Jocs Olímpics i amb esmorzar posterior. 

Després d'entrenar, el meu pare em diu que s'ha apuntat també per anar a la cursa i al no ser competitiva, decideixo fer el recorregut amb ell, que està acostumat a fer llargues caminates, però no a córrer. És una experiència completament diferent i molt recomanable. Evidentment el ritme és molt lent, i en ocasions caminem, però el fet de compartir kms amb el meu pare que sempre m'està acompanyant a les curses és una sensació indescriptible. No vaig portar el temps, però no vam arribar els últims, i la sensació de fer la volta a l'estadi junts va ser brutal. Després d'això, a la fira del corredor, dos plàtans, un troç de coca, aigua i un cafè aigualit per a recuperar forces. Després d'això, vaig asistir a la conferència de Compex on presentaven el Compex Wireless. Entre els ponents, en Josef Ajram, l'entrenador del Gavà Triatló Xavi Álvarez o el fisio Lluis Badal. Va ser força interessant, tot i que al final no vaig poder guanyar el Compex Wireless que sortejaven.

Començant a sumar

Després d'uns mesos sense entrenar gaire, per les lesions, començo a sumar km i el més important, fer altres disciplines en aquest 2012. A gener, vaig començar entrenant bé però les lesions em van apartar ràpidament dels  bons entrenaments. A partir de la lesió, he competit més km que n'he entrenat cosa que no pot ser bona de cap de les maneres. Aquest març, segueixo amb la tònica de competir més que entrenar, en el meu cas estic 50/50, però no faré cap més cursa i espero seguir entrenant així que aquesta tònica canviarà.
A més, des de la maratest, he començat a anar al gimnàs. El que buscaré allà són d'una banda exercicis de resistència muscular per a millorar la musculatura i prevenir lesions i d'altra començar a fer els primers metres en natació de l'any. Estic en la segona setmana, seguint una planificació força asequible aquests dies de sèries d'exercicis de tot el cos en 4 dies, combinat amb 3 dies setmanals de piscina. A més, intentaré sumar algun que altre km en bici, tant en btt com en clases de spinning, ja que els desplaçaments en bicing, tot i fer exercici no els compto com a tals.
En aquesta meitat de mes, porto de moment:
Run: 73 km 5h41
Bike: 30 km (la part més fluixa i de llarg) 1h50
Natació: 2.6 km 50 min

A més he aprofitat per comprar un portaxip i un portadorsal de la marca inverse. Ara intentaré seguir fent base en run, i començar a fer sèries, amb l'objectiu d'estar ràpid per a les mitges i els 5k de finals d'abril i maig.

Mitja Montornes 2012

Després de la prova de ritme a la Maratest era moment de intentar baixar de 1:30 en mitja marató. L'escollida Montornés, amb un circuit primer planer, després en pujada i acabada en baixada.
Arribo justet, recollida de dorsal estiraments i una mica d'escalfament, i quan vull col·locar-me a la sortida veig que ja faig tard. Per sort, trobo a la llebre de sub 1:35 que va amb força gent de corredors.cat i després de saltar una valla ens col·loquem ja a la sortida. Tot i això, la meva llebre, la de sub 1:30 està força endavant. Es dóna la sortida i primer problema: sortim els de la mitja i els de 5k junts, i et trobes a molta gent a ritmes molt lents. M'enganxo a un company de corredors i finalment contactem amb la barqueta sub 1:30 al km número 5, després de fer aquests 5k a ritme de 10.000. Comença la pujada, ja en grupet i es anar sumant km. La part més dura és l'arribada a la Roca del Vallés, que amb la calor es fa interminable. Volta i tornada pel mateix camí, el que ha estat dur de pujada ara serà baixada. Tinc clar que si segueixo amb la llebre assoliré el meu objectiu, ja que tinc un coixí de temps guanyat a l'inici per haver sortit més tard. Aquest cop ja no cometo error amb la presa del gel i em trobo força bé, posant-me al capdavant del grup amb les dues llebres, en Manolo i en Dani. Cas apart és en Manolo, va corrent al ritme que toca, explicant acudits, animant al personal, donant indicacions sobre quan canviar el ritme, animant a que ningú es quedi, animant als espectadors perquè ens animin, pur espectacle. El moment més dur per a mi és a la última pujada de la cursa, queden 1.5km, i veig com se m'acaba la gasolina. En uns 50 metres de pujada arribo a perdre uns 6-7 segons. Manolo segueix animant i apreto dens i culito com diu ell i torno a agafar-los i ja és baixada fins l'arribada així que decideixo tirar una mica més ràpid i avanço a força corredors. Finalment arribo amb un temps de 1:29:10, millorant en més de 5 min la meva marca a granollers. Només arribar agraïr als companys que han fet de llebre i rebo consells per a no destroçar-me els mugrons de nou (portava esparadrap però al km.5 ja se m'havia caigut). Recollida de la capsa de regal (obsequis de neteja), revistes, llet, plat de pasta i got de coca-cola, uns estiraments i cap a casa.

Com sempre unes fotos: