Marató 2012

Aquest diumenge es va celebrar la marató i la vaig viure des d'un punt de vista que era nou per mi en les curses. A les 9 havíem quedat amb els companys de corredors.cat per a començar a organitzar l'avituallament del km.38, l'últim avituallament abans de l'arribada de la Marató. En ell hi havia aigua, powerade i esponges. Em poso amb en Raúl Martínez i un amic seu en una taula i comencem a treure ampolles d'aigua i desenroscarles, per a que els corredors tinguin menys problemes a l'hora de beure. Al final vam emplenar la tala amb més de 500 ampolles segur, no ho vaig arribar a comptar... Quan acabem estem allà de xarrera, ja que fins a les 10.30 no està previst que comencin a arribar els corredors. Els primers en passar són els atletes amb cadires adaptades. Alguns d'ells van tenir problemes just al girar cap a la Catedral on ens trobavem, ja que hi havia una rampa massa inclinada i a més d'un li va sortir el peu de la seva cadira, fent-lo frenar per complet. Finalment, a les 10.32 van passar el grup de kenians amb l'espanyol José Carlos Hernández, que finalment va aconseguir la mínima. Tot i això, veiem que no van gaire ràpid (per a fer una gran marca) i que ni en Chema Martínez ni en Jaume Leiva van a aquest grup. La majoria d'aquests professionals no agafen ni avituallament. En Jaume Leiva passa uns 5 minuts més tard, totalment fet pols i veient que el somni d'anar als jocs olímpics se li esvaeix. Tot i això, és un dels més animats en aquella part del recorregut. Uns 10 minuts després comença a arribar tot el gruix de gent. Primer els que van a fer 2.30, una gran marca i d'aqui cap amunt. És en aquest moment quan comencem a tenir feina. La nostra feina no és només donar aigua, sino animar als corredors (llegint el seu nom en dorsal i intentant-lo animar en el seu idioma, ja que hi ha molts estrangers). Cap a les 3 hores comença a arribar el gran gruix. Els millors moments són quan arriba algun company correcat, ja que s'organitza una bogeria i els 70 voluntaris comencem a animar-lo a tope!! A mida que va arribant més gent i el temps passa, comença a fer més calor i això comença a passar factura als corredors, que molts d'ells passen ja fets pols. Cap als corredors que faran més de 4.15, el gran gruix comença a disminuir. Llavors es quan comença a arribar la gent caminant, o els lesionats que necessiten reflex, però que acabaran la cursa, ja que estan arribant. Aquests et donen les gràcies com poden quan els animes, a mi en ocasions se'm posava la pell de gallina amb ells. Amb els últims és un passadís i aplaudint-los, són les 2 del migdia, porten 5 hores donant voltes per Barcelona i continuen, són uns veritables campions!! Finalment amb l'autobus de l'organització es tanca el recorregut, agafem uns quants powerades i cap a casa!
Ha estat una gran experiència, poder animar a tothom, i veies que la gent t'ho agraïa cosa que et feia animar encara més. El gran ambient que he vist i el gran nombre de gent que he vist que la feia, m'ha fet decidir-me a córrer la Marató del 2013, el dia 17 de març ja el tinc gravat. La cursa me la prendré per a disfrutar-la. Crec que podria estar per fer entre 3.20 i 3.30, però no penso anar a fer cap marca. Entrenaré fort, però la cursa me la prendré per disfrutar-la, per disfrutar de tota la gent que es volca als carrers a animar, per poder correr durant tanta estona sense parar pels carrers de Barcelona i amb dos objectius ben clars: liarla a l'avituallament correcat (amb voll-damm si pot ser) i a l'arribada, vull recordar la cursa per les sensacions i no per la marca!