Molts cops, quan dic que vaig a fer una mitja, que després de la uni i treballar vaig a córrer durant una hora o algun cap de setmana no surto de festa perquè el diumenge tinc cursa, molts dels meus amics no ho entenen. Jo en el seu dia tampoc ho hagués entès, però això és com una droga i el fet de competir contra tu mateix ho converteix en un repte, sobretot per gent com jo que és molt competitiva amb un mateix.
Per això, el fet d'haver sortit a entrenar aquests dos últims dies amb el meu grup d'amics, amb els que hem jugat a futbol, anem a la platja, de festa, etc. hem anat a córrer plegats. Ahir, fins a Diagonal Mar, un ritme suau, però que està bé per a iniciar-se, parlant i veient com alguns tenen força resistència. Avui, una miqueta més ràpid, pel riu Besós fins a la platja. En total entre els dos dies he sumat una mica més de 25 km, en prop de 2 hores i mitja, però l'important ha estat la companyia i veure com altres es decideixen a anar entrenant i qui sap si participar en alguna cursa. Tot i això, les molèsties al sartori persisteixen. Està decidit, tres curses més i a començament de juny al metge, això no pot continuar així!
No hay comentarios:
Publicar un comentario